Què ens ensenya el Mundial de Qatar sobre la disciplina del branding territorial?
La celebració de la Copa del Món de la FIFA a Qatar ha posat sobre la taula el debat de si feia falta que un Mundial de futbol es desplacés cap a un país, com aquest Emirat, que ha estat criticat per ONGs, com Amnistia International, per a la vulneració de drets fonamentals o drets laborals. Per una banda, la premsa s’ha carregat d’articles que parlen del blanqueig que el futbol fa d’aquest règim (el conegut fenomen de l’sportswashing), però per l’altra les xarxes socials de periodistes que cobreixen l’esdeveniment han estat còmplices de les voluntats del comitè organitzador ensenyant la megalomania arquitectònica i el luxe de les ciutats que acullen els partits.
En els darrers anys s’han publicat diversos estudis sobre l’impacte que el Mundial tindrà per l’economia i la societat qatarí. Ja en aquell moment, els professors Jordi de San Eugenio i Xavier Ginesta, de la UVic-UCC, van publicar dos estudis, un a Communication & Sport i un altre a Estudios sobre el Mensaje Periodístico, on alertaven, a partir dels treballs de Rein i Shields sobre Dubai i els Emirats Àrabs, que Qatar desenvolupava strictu sensu una estratègia premeditada de branding territorial a nivell global, concretament a partir de les inversions en el negoci de l’esport: sigui la contractació de talent estranger, les inversions cap a l’estranger (com la sonada compra del PSG, on ha acabat jugant Leo Messi) o la pròpia promoció del lloc.
La gestió de branding territori ha estat orientada estratègicament per posicionar l’Emirat amb l’esport d’elit, atraure talent i inversió. Ara podeu aprendre com desenvolupar una estratègia una estratègia de branding territorial en tan sols 6 mesos amb el postgrau de place branding y gestió estratègica del territori que oferim des de l’Escola de Postgrau.
